Introducció
La TICA muntanya és una gran ruta circular que uneix el Prepirineu i el Pirineu, recorrent bona part del muntanyam del nord de Catalunya (Garrotxa, Ripollès, Berguedà, Alt Urgell, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Cerdanya) i d’Andorra.
Es caracteritza per proposar diversos itineraris (variants muntanyenques i senderistes, rutes preferents i alternatives, rutes d’enllaç i dreceres) que permeten fer una travessa a mida, segons l’experiència que es tingui en muntanya, les ganes de caminar, la meteorologia i el temps de què es disposa. Està dissenyada de manera que, si es vol, es pot fer portant molt poc pes, ja que llevat de tres etapes opcionals que finalitzen en un refugi lliure, totes les altres acaben en llocs on hi ha algun tipus d’establiment (refugi guardat, alberg, casa rural, hotel...). Sempre passa per camins senyalitzats -i per espais naturals molt ben conservats- i en algun moment o altre de la travessa se solapen trams d’algunes rutes ben conegudes: Ruta de l’Ermità, Camí dels Bons Homes, Cavalls del Vent, el Cinquè Llac, Carros de Foc i Porta del Cel. També es fan trams del GR 11 i de l’Alta Ruta Pirinenca (opcional). Té un Traçat Muntanyenc i un Traçat Senderista, que es van entrellaçant al llarg de tota la ruta -i que per tant, són combinables-. El primer (que és la suma de les variants muntanyenques, més les rutes preferents) té un recorregut de 640 km i està dividit en 33 etapes (més una etapa addicional), i el segon (que és el resultat d'empalmar les variants senderistes i les rutes alternatives) té 33 etapes i 564 km.
Compta amb dues versions més curtes: la TICA muntanya TAST, de 83 km, que s'endinsa per l’Alta Garrotxa i el nord de la Vall de Camprodon (es fa enllaçant les dues primeres etapes amb les tres darreres), i la TICA muntanya EXPRÉS, de 180 km, que, a banda de l’Alta Garrotxa i la Vall de Camprodon, també passa per les serres Cavallera i de Montgrony, la Vall de Ribes i el muntanyam de Núria (es fa unint les cinc primeres etapes amb les sis últimes). A més, integrant les variants muntanyenques i senderistes -o les rutes preferents i alternatives- d'un mateix sector, en surten vint-i-tres circuits: 11 d'un dia, 6 de dos dies, 3 de quatre dies i 3 de sis dies.
El fet de combinar Pirineu i Prepirineu, de relleus més suaus –i per on es pot caminar durant tot l’any–, fa que sigui un tresc que fàcilment plagui a totes les persones amants de la muntanya; des de les més exigents (el Traçat Muntanyenc acumula molt desnivell), fins a les que prefereixen fer senderisme.
* * *
La meva aproximació a la muntanya no és en absolut esportiva, sinó més aviat "filosòfica". M'agrada caminar sol i fer-ho sense pressa; mirant de no creuar la frontera que separa el cansament saludable, de l'esgotament. I m'agrada fer-ho amb molta autonomia i molt austerament: dormint al bosc, i menjant de forma molt senzilla (no porto fogonet).
Les travesses són pelegrinatges de muntanya, o sigui viatges iniciàtics, que en fer-nos sortir de la nostra zona de confort possibiliten conèixer-nos millor. I desperten la nostra part més ferrenya; aquella part que entre altres coses, pot prescindir de la comoditat, i gaudir-ho. A més, d'alguna manera, ens connecten amb els nostres orígens... amb aquells temps en que érem caçadors-recol.lectors, i per tant, nòmades.
Vull acabar aquestes línies amb un agraïment a totes les persones que han fet possible que aquest projecte tirés endavant: família i amics, però també tantes altres que he conegut caminant i que, en algun moment o altre al llarg d’aquests anys, m’han donat un cop de mà. També vull agrair a l’editorial Piolet que hagi cregut en la TICA muntanya.
